Qui Som

Som una botiga-taller situada a l'Eixample de Barcelona, especialistes en la venda de violins, violes i violoncels, així com dels seus accessoris tals com cordes, arcs, estoigs, sordines, costelles, etc... En el nostre taller fem tot tipus de restauracions i ens encarreguem de la posta a punt i el control de qualitat dels instruments que venem i lloguem gràcies a un equip format per luthiers experimentats.

També disposem d'un ampli catàleg d'instruments i arcs antics, dels quals garantitzem el seu perfecte funcionament gràcies a l'exhaustiu procés de restauració i revisió realitzat en el nostre taller. Tots ells venen acompanyats dels seus respectius certificats d'autenticitat i/o valoració, oferint a més la possibilitat d'assegurar-los.

Més de 30 anys d'experiència ens permeten oferir la millor selecció i la més àmplia gamma d'instruments nacionals i internacionals, ja siguin destinats per a estudiants o per als professionals més exigents. La nostra atenció personalitzada, qualitat i garantia ens han proporcionat el constant reconeixement dels nostres clients, tant en la bona relació personal com en el treball realitzat al llarg de la nostra trajectòria.

Sobre Xavier Vidal i Roca

Després de 40 anys d'experiència, la trajectoria de Xavier Vidal i Roca està avalada i reconeguda per prestigiosos músics professionals, entitats culturals, organismes públics i pels seus més de 8000 clients.

Ha realitzat diverses conferències, col·laboracions en mitjans de comunicació i difusió, entitats culturals i organismes públics. També ha tingut un paper destacat en la docència i difusió de l'ofici, formant o completant la formació de diversos luthiers.

Membre fundador de la AEML (Asociación Española de Maestros Luthiers) després ALAE (Asociación de Luthiers y Arqueros de España) en la qual va exercir de president entre 2000 i 2003. Posteriorment va ser membre fundador i president entre 2003 i 2007 del GLAE (Gremio de Luthiers y Arqueros de España).

L'any 2004 la Comissió d'Artesania de Catalunya - Generalitat de Catalunya - Departament de Comerç, Turisme i Consum va concedir-li el diploma de Mestre Artesà en l'ofici de Luthier.

Ubicació: Casa Granell i Manresa

L'arquitecte Jeroni Ferran Granell Manresa (Barcelona, 1867 - 1931), va ser un arquitecte modernista nascut en el si d'una família d'arquitectes reconeguts. El seu pare Jeroni Granell i Mundet era mestre d'obres i va arribar a ser el President del 'Centre de Mestres d'Obres' entre els anys 1878 i 1882. Va cursar estudis d'arquitectura amb Josep Puig i Cadafalch, es va titular l'any 1891 i va col·laborar en diverses ocasions amb Domenech i Muntaner. Jeroni Ferran Granell i Manresa va ser un dels arquitectes més originals del Modernisme Barceloní, destacant per la creació d'uns característics esgrafiats a les façanes dels edificis d'habitatges, de les que ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. Associat primer amb el vidrier Antoni Rigalt i posteriorment amb firma pròpia, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar gran part de les vidrieres modernistes de Barcelona, com les del Palau de la Música Catalana, la casa Lleó Morera o l'Hospital de Sant Pau.  
 
Context històric: Durant segles, la ciutat de Barcelona havia estat confinada dintre de les muralles medievals fent impossible la seva expansió. Era una manera de mantenir sotmesa la ciutat i això causava greus problemes a la població. El principal era la falta d'higiene, ja que a causa de l'aglomeració de persones en poc territori causaven, amb l'arribada de malalties, aquestes es propaguessin amb gran velocitat, causant una elevada mortaldat. Només entre 1821 i 1865 hi haguera 3 brots de còlera i un de febre groga causant més de 22.300. Una Xifra molt elevada tenint en compte que el total de la població en aquella època era de 187.000 habitants.   Davant d'aquesta situació l'any 1854 es va aprovar la destrucció de les muralles excepte la de mar, que no seria destruïda fins poc abans del 1888 durant la remodelació per preparar la 1a Exposició Universal a Barcelona. Ara la ciutat finalment podia créixer. Seria Ildefons Cerdà qui s'encarregaria del projecte. La seva intenció era crear una ciutat moderna seguint l'exemple de Haussmann a París. Crear grans avingudes per facilitar la circulació, no només de cotxes, sinó també d'aire, així com proveir de xarxes d'aigua, gas i clavegueram per millorar la qualitat de vida de la població. Cerdà també volia aconseguir amb el seu projecte que les diferents classes socials de la ciutat compartissin un mateix territori. Rics i pobres vivint a la mateixa zona evitant així la creació de guetos. Els pobres en els pisos baixos i els rics en els més alts i els àtics on normalment les façanes estan més ricament decorades. Finalment les coses no van anar com Cerdà esperava i les classes acomodades van anar comprant habitatges a la zona central de l'Eixample i les classes mitjanes o pobres es van desplaçar al extraradi de la capital catalana. Moltes famílies burgeses enriquides gràcies a la revolució industrial que s'instal·laren al centre de l'Eixample, volien mostrar a la societat el seu poder adquisitiu i van contractar als millors arquitectes del moment perquè els hi dissenyessin i construïssin els seus habitatges. El Modernisme català neix d'un impuls de la societat de l'època de recuperar la conecció amb la natura perduda recentment degut a la industrialització, guarnint carrers i edificis amb trets característics de la natura. La industrialització havia allunyat a les persones de la natura i havia causat el retrossés dels paisatges verds, els camps de cultiu i els boscos, generant una necessitat imperant en la població de rebel·lar-se contra la lletgesa de les proliferants ciutats industrials de tons grisos i de recuperar la conecció amb la natura. 
 
Aquest edifici d'habitatges realitzat per l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa, situat al carrer Girona 122, és un bon exemple de l'arquitectura modernista que es va desenvolupar a finals del segle XX. En la zona on està situat l'edifici, anomenada el quadrant d'or podem trobar molts altres exemples d'aquesta corrent arquitectònica. Els materials emprats per l'estructura son totxo massís i bigues de ferro. També destaca l'ús de fusta, vidre i ferro com a elements decoratius per embellir la façana i els seus interiors.  
La façana destaca pels seus grans finestrals, pels seus relleus decoratius i els seus dibuixos i colors. Unes parres de tons verdosos sobre un fons color malva s'enfilen cobrint tota la façana. L'elecció d'aquest motiu vegetal podria tenir diverses explicacions o podria ser només estètica, aprofitant les influències de les cultures mediterrànies. El que si és cert, és que Catalunya, un cop recuperada de la fil·loxera, es convertí en una important regió productora de vins i algunes de les famílies burgeses més importants que van contribuir a la promoció del Modernisme, tenien negocis en aquest sector. Potser Granell va pensar que seria un valor segur l'elecció d'aquest fuit a l'hora de vendre el immoble a algun ric empresari. Els porticons de les finestres estan pintats amb tons violacis que poden recordar el color del vi, però que segons sembla, una antiga propietària d'una dels habitatges de l'edifici, quan s'estava duent a terme la restauració de la façana va explicar a l'equip de l'obra que la idea inicial va ser imitar el color de les gardènies, cosa que també hagués estat molt pertinent, ja que aquesta flor és vista com a símbol de subtilesa i mèrit artístic. Aquesta restauració es va fer a l'any 1978 a càrrec de Toni Solanes, retornant-li la riquesa original a l'edifici. El treball va merèixer el premi Ciutat de Barcelona en restauració de façanes d'aquell any. A les finestres dels baixos també destaca la forja de ferro, continuant les línies sinuoses dels esgrafiats i també els motius florals.  
L'ús de diferents materials, va ser molt important durant l'època del Modernisme. Durant el segle XIX per tota Europa aparegueren nacionalismes que buscaven el passat gloriós per justificar sentiments d'enaltiment i identitat. A Catalunya es va mirar cap a l'Edat Mitjana. L'època de l'art romànic, considerada com la de la formació del país i a l'època gòtica vista com el moment d'expansió econòmica gràcies al comerç per la Mediterrània prengueren importància després d'haver estat molt desprestigiades. Quan Granell tenia 10 anys es va fundar el centre excursionista de Barcelona i una de les tasques més importants que van dur a terme va ser recuperar tot l'art medieval escampat pel territori. Abandonat i degradant-se rapidament, la finalitat de la recuperació era preservar-lo. En aquestes obres arquitectòniques, la forja, el vidre i la fusta són treballades amb molta delicadesa. Aquestes idees i estils van ser recollides pels artistes del Modernisme català com a font d'inspiració pel tractament dels materials en les seves obres com podem observar a la casa Granell.  
A la porta principal podem admirar com l'arquitecte juga amb l'efecte que creen els colors produïts per la llum que entra per la vidriera decorada amb motius florals. Aquestes flors reviuen i moren cada dia gràcies a la llum del sol.   Travessant aquesta porta s'arriba a un passadís molt ample ricament decorat amb uns esgrafiats de color verd que reprodueixen formes vegetals. El passadís ens condueix a l'escala i l'ascensor per accedir als habitatges també ricament decorats amb motius vegetals. A primera hora del dematí aquest passadís queda banyat per la llum i els colors es filtren a través de la vidriera creant un espai molt acollidor i agradable.   El treball en vidre va ser molt important a la vida de Jeroni Ferran Granell. Junt amb Antoni Rigalt van crear una empresa de vitralls. Amb aquesta companyia van treballar obres icòniques del Modernisme Català. Aquest edifici conté segurament un dels millors exemples de vitralls Modernistes i de la idea de la idea tant Amb aquesta companyia va treballar amb obres icòniques del Modernisme català. Aquest edifici conté segurament un dels millors exemples de vitralls Modernistes i de la idea dels artistes de l'època de crear un Art Total on arquitectura, escultura, forja, pintura, ceràmica, vidre o fusta s'uneixen per crear un art on tots els elements són d'igual importància. El terme Art Total va posar en circulació Richard Wagner quan va voler integrar música, teatre i arts visuals en les seves obres.  
Actualment la música també participa de les intencions de la corrent artística Modernista catalana de crear un espai on conflueixin totes les arts. En l'entresòl podem trobar el taller del Mestre Luthier Xavier Vidal i Roca on es construeixen, restaura'n i proven instruments musicals de corda fregada en un ambient relaxat, elegant i acollidor tal com es va voler aconseguir en aquestes cases senyorials de principis del segle XX. Un cop a l'escala podem veure un ascensor de l'època que ens porta als diferents pisos i habitatges. Quatre pisos amb dos habitatges simètrics cada un més l'entresòl on es troba el taller del Mestre Vidal. L'interior d'uns 180m2 dels habitatges és molt espaiós. Aquesta sensació d'espai també es deu als més de 3 mestres d'alçada dels sostres tal com era comú en moltes cases de l'època. A les habitacions davanteres la llum entra amb força i la decoració dels sostres és sòbria però bonica i elegant. Consta d'una sèrie de relleus fets amb estuc que reprodueixen motius florals. Els elements escollits són carxofes, castanyes i poncelles i/o figues. A la carxofa se li atribueix el significat simbòlic de la fertilitat i l'exuberància. Aquestes es troben al passadís d'entrada que ens dirigeix a la resta de l'habitatge. Les castanyes, situades a l'habitació principal representen el vigor la generositat i la justícia. Finalment l'última varietat és de més difícil identificació. Podria tractar-se de figues o de poncelles. Si fossin figues, estarien associades a la supervivència però també a la generositat, l'hospitalitat i la riquesa natural. En el cas que fossin poncelles estarien associades amb la riquesa agrícola. Siguin uns fruits o uns altres tots ells estarien relacionats amb l'exuberància, la generositat i la riquesa natural. Aquest interès de la burgesia de l'època per mostrar la seva riquesa i estatus no es troba tan sols a la façana (aparença) sinó també en l'interior de les vivendes on amb aquests símbols es vol mostrar com són les persones que les habiten. Les fulles del sostre actualment no estan policromades encara que a l'inici ho havien estat. Actualment les notes de color les trobem en els fruits pintats amb pigments daurats que fan que destaquin sobre la resta.  
Els motius florals i vegetals eren molts utilitzats a l'època del Modernisme ja que la industrialització havia allunyat a les persones de la natura. Tant els artistes com totes les classes urbanes van voler recuperar a través de la decoració en els mobles, els esgrafiats, vitralls i altres tipologies d'elements decoratius aquests elements naturals perduts en la seva quotidianitat. La casa Granell se'ns revela com un petit jardí botànic petrificat per la màgia de l'arquitecte. La bellesa de l'interior de les vivendes no es deu exclusivament a la decoració dels sostres sinó també dels terres. Com comenta l'arquitecte que va estar al càrrec de la restauració de la casa Toni Solanes, 'els paviments són de mosaic hidràulic en les estances principals i de ceràmica en les habitacions de servei. El mosaic forma sanefes aparentant catifes com era habitual en aquest tipus d'obra.' Com moltes altres cases Modernistes de la època com la casa Batlló, l'Ametller, Lleó Morera o Fuster, la casa Granell rep el nom del seu promotor. El que difereix en aquest cas amb la resta de les cases és que el promotor també era l'arquitecte. Això li va permetre a Jeroni Ferran Granell tindre total llibertat a l'hora de crear l'edifici. Va poder fer-ho sense cap restricció artística. Aquest és un punt a destacar, ja que els ideals de l'art Modernista buscaven la llibertat del creador però la realitat moltes vegades era un altre i els arquitectes es trobaven amb limitacions imposades pels promotors de l'obra. Uns dels casos més coneguts és el que va afectar Gaudí durant la construcció de la casa Batlló on la família va fer canviar alguns del col·laboradors del projecte inicial amb els que treballava perquè no estaven d'acord amb la seva visió artística. L'assumpte va acabar en judici per alteració del projecte inicial. El Modernisme vol llibertat per la creació de formes que antigament no eren. Domenech i Muntaner, un dels primers arquitectes Modernistes va voler destacar dos aspectes: una voluntat d'inspiració en estils històrics nacionals com l'arquitectura Romànica i Gòtica catalana i la confiança en la creativitat i el saber fer de l'arquitecte per servir-se dels estils més idonis. Respecte a la casa Granell, aquestes idees que plantejava Domenech i Muntaner quedarien assolides sent l'arquitecte el promotor de l'obra, ja que va poder deixar lliure la imaginació sense cap tipus de contingència i crear el que va considerar la seva millor obra. Granell però té altres edificis repartits per Barcelona, ja que va viure en un dels moments més àlgids del Modernisme català. Havent nascut en el si d'una família d'arquitectes de renom segur que el seu pare li va transmetre l'amor pel treball. Podem admirar en totes les seves obres una sobrietat elegant i el seu interés per embellir edificis utilitzant diverses tècniques i elements artístics.  
Granell va morir l'any 1931, com en Santiago Rossinyol, un altre artista polifacètic del Modernisme català. Aquesta corrent artística ja no estava en voga en el moment de la mort de Granell, però havia ajudat a què Barcelona tingui la fisonomia tan característica que tots coneixem.    
 
Adaptació de textos de Carme Balcells i Aleix Moncal. 

Sol·licitar cita prèvia

sol·licitar cita prèvia

Videos

Casa Granell i Manresa

Arquitecto
La casa Xavier Vidal i Roca
La casa
Entrada Taller
Taller
Taller Lutheria
Taller2
Taller3
Taller4