El violí barroc

El violí barroc és una evolució del violí clàssic que coneixem actualment i va sorgir a partir de la necessitat d'augmentar la potència per adaptar-se a espais més grans. La tècnica i forma de tocar va contribuir a canviar una de les principals característiques del violí barroc: les cordes de budell.

Quines són les diferències entre un violí barroc i un de modern?

Al violí barroc el mànec és més curt i ample que als moderns, de manera que la vibració de les cordes té una amplitud menor. A més, el pal del violí barroc està subjecte al violí per claus que prèviament eren posats en foc per penetrar la fusta sense fissurar-la.

Si ens centrem a la zona del diapasó, aquest és més fi i lleugerament més prim que el violí clàssic. Als seus inicis s'elaborava amb fusta de boix, fins que a partir del segle XVIII es va començar a fabricar de banús. 

D'altra banda, els violins barrocs tenen cordes de budell, que s'elaboraven fa molts segles amb budell de borrec, recobrint les més gruixudes amb filaments de plata per augmentar-ne el gruix. Aquest tipus de cordes atorga un so natural molt càlid i particular, encara que són inestables davant dels canvis de temperatura i humitat, de manera que es desafinen amb més facilitat que els violins actuals.

Pel que fa al pont, la seva altura era inferior a la del model actual, cosa que generava una menor tensió de les cordes. Així s'explica l'habitual presència d'acords i altres recursos similars a la música barroca. Això també vol dir que la seva interpretació era més senzilla que en violins actuals. 

Si ens endinséssim a l'interior de les tapes, observaríem que la barra harmònica barroca és més curta i prima al violí barroc. De la mateixa manera, l'ànima també és més fina. Finalment, antigament s'afinava a 415 Hz, mentre que actualment es fa a 442 Hz, mig to per sobre.

Arcs diferents, música diferent

També els arcs actuals tenen diferències amb els arcs barrocs. Inicialment aquests es corbaven cap a fora, igual que els arcs utilitzats a l'arqueria, i no va ser fins al segle XIX que se'n perfecciona l'elaboració gràcies al treball de François Xavier Tourte, que mitjançant l'ús de la fusta de Pernambuco els va donar la forma característica que ha arribat fins als nostres dies.

Tot i que aquesta fusta arribava a França des del Brasil per fabricar tintura tèxtil, aviat es va descobrir que posseïa la combinació perfecta de força, resistència, pes i bellesa per fer arcs. És així com es construeixen actualment. 

Totes aquestes diferències tècniques ens fan intuir allò que ja imaginem: la manera de tocar el violí barroc també és diferent. Fins al 1740, el violí es tocava recolzat al pit o al maluc. La veritat és que és una posició una mica incòmoda si la comparem amb l'actual, però cal tenir en compte que la música barroca, que destacava pel seu virtuosisme, així ho requeria.

Va ser precisament el 1740 quan Geminiani va implantar la col·locació sobre la clavícula que ha arribat fins als nostres dies. Es tracta d'un moment crucial per a la música instrumental barroca, ja que per primera vegada a la història de la música s'iguala en importància amb la vocal, amb el violí com a protagonista.

Sens dubte, hi ha moltes diferències entre un violí barroc i un violí modern. A Luthier Vidal podràs trobar un ampli catàleg de tots dos tipus de violí. Visita'ns per descobrir els nostres instruments musicals!