Qui som
Som una botiga-taller situada al barri de l'Eixample de Barcelona, especialistes en la venda de violins, violes i violoncels, així com dels seus diferents accessoris com ara cordes, arcs, estoigs, sordines, coixinets, etc. Al nostre taller duem a terme el control lloguem gràcies a un equip format per luthiers experimentats.
També disposem d'un àmpli catàleg d'instruments i arcs antics, dels quals en garantim el perfecte funcionament gràcies a l'exhaustiu procés de restauració i revisió realitzat al nostre taller. Tots ells vénen acompanyats dels seus respectius certificats d'autenticitat i/o valoració i oferint a més la possibilitat d'assegurar-los.
Més de 30 anys d'experiència ens permeten oferir la millor selecció i la gamma més àmplia d'instruments tant nacionals com internacionals, ja sigui per a estudiants recent iniciats o per als professionals més exigents. La nostra atenció personalitzada, qualitat i garantia ens han proporcionat el reconeixement constant dels nostres clients, tant en la bona relació personal com en el treball realitzat al llarg de tota la nostra trajectòria.
Sobre Xavier Vidal i Roca
Després de 40 anys d'experiència, la trajectòria de Xavier Vidal i Roca està avalada i reconeguda per prestigiosos músics professionals, entitats culturals, organismes públics i més de 8000 clients.
Ha realitzat diverses conferències a reconeguts centres d'ensenyament musical, col·laboracions en mitjans d'informació i difusió, entitats culturals i organismes públics. També ha tingut un paper destacat en la docència i la difusió de l'ofici, formant o completant la formació de diversos luthiers.
Membre fundador de la AEML (Associació Espanyola de Mestres Luthiers) després ALAE (Associació de Luthiers i Arquers d'Espanya) en què va ser president en el període comprès entre l'any 2000 i 2003. Posteriorment va ser membre fundador io de Luthiers i Arquers d'Espanya).
L'any 2004 la Comissió d'Artesania de Catalunya - Generalitat de Catalunya - Departament de Comerç, Turisme i Consum li concedeix el diploma de Mestre Artesà a l'ofici de Luthier.
Ubicació: Casa Granell i Manresa
L'arquitecte
Jeroni Ferran Granell Manresa, (Barcelona, _blank" href="https://es.wikipedia.org/wiki/1931" title="1931">1931), fou un arquitecte Jeroni Granell i Mundet era mestre d'obres i va arribar a ser el President del 'Centre de Mestres d'Obres'.
Va cursar estudis d'arquitectura amb Josep Puig i Cadafalch, es va titular l'any 1891 i va col·laborar diverses vegades amb Domenech i Muntaner.
Jeroni Ferran Granell i Manresa va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barceloní, destacant per la creació d'uns singulars es de les edificis de les de les de les de les de les de les edificis de les façanes de les façanes de les famoses.
Associat primer amb el vidrier Antoni Rigalt part dels vitralls modernistes de Barcelona, com els del Palau de la Música Catalana, la casa Lleó Morera o l'Hospital de Sant Pau.
Context històric
Durant segles, la ciutat de Barcelona havia estat confinada dins de les muralles medievals i el que no permetia la seva expansió. Era una manera de mantenir sotmesa la ciutat i això comportava greus problemes a la seva població. El principal era la manca d'higiene ja que a causa de l'aglomeració de persones en poc territori s'acumulaven gran quantitat de deixalles, que sumades a l'estretor dels carrerons del barri gòtic feia que amb l'arribada de les malalties, aquestes es propagessin amb gran rapidesa, causant una mortalitat elevada. Només entre 1821 i 1865 es van donar tres brots de còlera i un de febre groga causant més de 22.300 morts segons el llibre de Lluís Permanyer titulat 'L'Eixample, 150 anys d'història'. Una xifra molt elevada i més tenint en compte que el total de la població en aquella època era de 187.000 persones.
Davant d'aquesta situació, el 1854 es va aprovar la destrucció de les muralles, excepte la de mar, que no seria destruïda fins poc abans del 1888 durant la remodelació per preparar la 1a exposició Universal a Barcelona. Ara la ciutat podia créixer i seria Ildefons Cerdà qui s'encarregaria del projecte. La seva intenció era crear una ciutat moderna seguint l'exemple de Haussmann a París. Crear grans avingudes per facilitar la circulació no només de cotxes sinó també de l'aire, així com proveir de xarxes d'aigua, gas i clavegueram per millorar la qualitat de vida de la població. Cerdà també tenia la idea de fer compartir el mateix territori a les diferents classes socials de la ciutat. Rics i pobres vivint a la mateixa zona evitant així la creació de guetos. Els pobres a baix dels edificis i els rics a dalt, on normalment encara es pot trobar més riquesa decorativa als edificis. Finalment les coses no van passar així i les classes acomodades van anar comprant habitatges a la zona central i les mitjanes o pobres es van desplaçar a l'extraradi de la capital.
Moltes famílies burgeses, enriquides gràcies a la revolució industrial, es van anar instal·lant al centre de l'Eixample. Volien mostrar a la societat el seu poder adquisitiu i van contractar els millors arquitectes del moment perquè els fessin els habitatges.
El modernisme neix d'un impuls de la societat de l'època d'adornar els carrers i els edificis amb trets trobats a la natura. Aquesta necessitat és la conseqüència a la industrialització, que havia allunyat les persones de la natura i havien fet retrocedir els paisatges més propers, els camps de conreu i els boscos. El Modernisme es revela contra la lletjor de les proliferants ciutats industrials de tons grisos i intenta recuperar la connexió amb la natura.
La casa
Aquest edifici d'habitatges realitzat per l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa, situat al carrer Girona 122, és un bon exemple de l'arquitectura modernista que es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del segle XX. A la zona on està situat l'edifici, anomenada el quadrant d'or, hi ha molts altres exemples d'aquest corrent arquitectònic.
Els materials usats per a l'estructura són maó massís i bigues de ferro.
També destaca l'ús de fusta, vidre i ferro com a elements decoratius per embellir la façana i els interiors.
La façana destaca pels grans finestrals, pels relleus decoratius, els dibuixos i el color.
Unes parres de tons verdosos sobre un fons de color malva s'enfilen cobrint tota la façana. L'elecció d'aquest motiu vegetal podria tenir diverses explicacions o només podria ser estètica, aprofitant les influències de les cultures mediterrànies. El que sí que és cert és que Catalunya, una vegada recuperada de la fil·loxera, es va convertir en un important productor de vins i algunes de les famílies burgeses més importants que van contribuir a la promoció del Modernisme, tenien negocis en aquest sector. Potser Granell va pensar que seria un valor segur l?elecció d?aquesta fruita al?hora de vendre l?immoble a algun empresari ric.
Les porticons de les finestres estan pintades amb tons violacis que poden recordar el color del vi, però segons sembla, una antiga propietària d'una de les vivendes de l'edifici, quan s'estava fent la restauració de la façana, va explicar a l'equip de restauració que la idea inicial va ser imitar el color de les gardènies, cosa que també hauria estat molt pertinent.
Aquesta restauració es va fer l'any 1978 a càrrec de Toni Solanes, tornant-li la riquesa original a l'edifici. La feina va merèixer el premi Ciutat de Barcelona de restauració de façanes d'aquell any.
A les finestres dels baixos també destaca la forja de ferro, continuant les línies sinuoses dels esgrafiats i també els motius florals.
L'ús de diferents materials va ser molt important durant l'època del modernisme. Durant el segle XIX arreu d'Europa van aparèixer els nacionalismes que busquen el passat gloriós per justificar aquests sentiments d'exalçament i d'identitat. A Catalunya es va mirar cap a l'Edat Mitjana. L'època de l'art romànic, considerada com la de la formació del país i l'època gòtica vista com el moment d'expansió econòmica gràcies al comerç per la Mediterrània, van prendre importància després d'haver estat molt desprestigiades.
Quan Granell tenia 10 anys es va fundar el centre excursionista i una de les feines més importants d'aquesta associació va consistir a recuperar tot l'art medieval disseminat pel territori. Abandonat i degradant-se ràpidament, la finalitat de la recuperació era preservar-ho. Actualment moltes d'aquestes obres recuperades es troben al MNAC.
Aquest art medieval donava importància a tots els elements i no només a l'arquitectura.La forja, el vidre, la fusta eren tractats amb delicadesa i aquestes idees van ser recollides per artistes de finals del segle XIX, com es pot comprovar en el tractament d'aquests materials a la casa Granell.
A la porta principal podem veure com l'arquitecte juga intencionadament amb l'efecte que creen els colors produïts per la llum que entra per la vidriera decorada amb motius florals. Aquestes flors reviuen i moren cada dia gràcies a la llum del sol.
Travessant aquesta porta s'arriba a un passadís molt ample ricament decorat amb uns esgrafiats de color verd que també reprodueixen formes vegetals. El passadís ens porta a l'escala per accedir als habitatges. A primera hora del matí aquest passadís queda banyat per la llum, i els colors que es filtren a través de la vidriera creen un espai molt acollidor i agradable.
El treball en vidre va ser molt important a la vida de Jeroni Ferran Granell.Juntament amb Antoni Rigalt van crear una empresa de vitralls. Amb aquesta companyia van treballar amb obres icòniques del Modernisme català. Aquest edifici conté segurament un dels millors exemples de vidrieres modernistes i de la idea de crear un Art Total on arquitectura, escultura, forja, pintura, ceràmica, vidre o fusta s'uneixen per crear un art on tots els elements són de la mateixa importància. El terme Art Total va ser encunyat per Richard Wagner que volia integrar la música, el teatre i les arts visuals.
Actualment la música també participa de les intencions del corrent modernista català de crear un espai on confluïssin totes les arts. A l'entresòl hi podem trobar el taller del Mestre Luthier Xavier Vidal i Roca on es construeixen, restauren i proven instruments musicals de corda fregada en un ambient relaxat, elegant i acollidor tal com es va voler aconseguir en aquestes cases senyorials a principis del segle XX.
Un cop a l'escala podem veure un ascensor de l'època que ens porta als diferents pisos i vivendes. Quatre plantes amb dos habitatges simètrics a cadascun d'ells, més l'entresòl on hi ha el taller del Mestre Vidal.
L'interior d'uns 180m2 dels habitatges és molt espaiós. Aquesta sensació d'espai també és deguda als més de 3 metres d'alçada dels sostres tal com era comú a moltes cases de l'època.
A les habitacions davanteres la llum entra amb força i la decoració dels sostres és sòbria però bella i elegant. Consta d´una sèrie de relleus fets amb estuc que reprodueixen motius florals. Els elements triats són carxofes, castanyes i capolls en flor i/o figues.
A la carxofa se li atribueix el significat simbòlic de la fertilitat i l'exuberància. Aquestes es troben al passadís d'entrada que ens dirigeix cap a la resta de la vivenda.
Les castanyes, situades a l'habitació principal representen el vigor, la generositat i la justícia.
Finalment la darrera varietat és de més difícil identificació. Podria tractar-se de figues o capolls en flor. Si fossin figues estarien associades a la supervivència però també a la generositat, hospitalitat i riquesa natural. En el cas que fossin capolls en flor serien associats a la riquesa agrícola.
Siguin els fruits que siguin tots estan relacionats amb l'exuberància, la generositat i la riquesa natural.
Aquest interès de la burgesia de l'època per mostrar la seva riquesa i l'estatus no es troba només a la façana (aparença) sinó també a l'interior dels habitatges on amb aquests símbols es vol mostrar com són les persones que l'habiten.
Les fulles del sostre actualment no estan policromades encara que en un inici ho havien estat. Ara les notes de color les trobem als fruits pintats de pigments daurats que els fan destacar sobre la resta.
Els motius florals i vegetals eren molt utilitzats a l'època del modernisme pel fet que la industrialització havia allunyat les persones de la natura. Tant els artistes com totes les classes urbanes van voler recuperar a través de la decoració als mobles, als esgrafiats, vidrieres i altres tipologies d'elements decoratius aquests elements naturals perduts en la seva quotidianitat.
La casa Granell se'ns revela com un petit jardí botànic petrificat per la màgia de l'arquitecte.
La bellesa de l'interior dels habitatges no es deu exclusivament a la decoració dels sostres sinó també als terres. Com comenta l'arquitecte que va anar a càrrec de la restauració de la casa Toni Solanes, “els paviments són de mosaic hidràulic a les estances principals i de ceràmica a les habitacions de servei. El mosaic forma sanefes aparentant catifes com era habitual en aquesta mena d'obra”.
Igual que moltes cases modernistes de l'època com la casa Batllò, l'Atmetller, el Lleó Morera o el Fuster, la casa Granell rep el nom del seu promotor. El que difereix en aquest cas amb la resta de cases és que el promotor també era l'arquitecte. Això va permetre a Jeroni Ferran Granell tenir llibertat total a l'hora de crear l'edifici. Ho va poder fer sense cap restricció artística.
Aquest és un punt a destacar ja que els ideals de l'art modernista buscaven la llibertat del creador, però la realitat moltes vegades era una altra i els arquitectes es trobaven amb limitacions imposades pels promotors de l'obra. Un dels casos més coneguts és el que va afectar Gaudí durant la construcció de la casa Batlló on la família va fer que canviés alguns dels col·laboradors amb què treballava perquè no estaven d'acord amb la seva visió artística. L?assumpte va acabar en judici per l?alteració del projecte inicial.
El Modernisme vol llibertat per a la creació de noves formes que antigament no van ser acceptades.
Domenech i Muntaner, un dels primers arquitectes modernistes va voler destacar dos aspectes: Una voluntat d inspiració en els estils històrics nacionals com l arquitectura romànica i gòtica catalana i la confiança en la creativitat i saber fer de l arquitecte per servir-se dels estils més idonis.
Respecte a la casa Granell aquestes idees que planteja Domenech i Muntaner quedarien aconseguides sent l'arquitecte el promotor, així que va poder deixar lliure la imaginació sense cap mena de contingència i crear el que ell va considerar la seva millor obra. Granell però té altres edificis repartits per Barcelona ja que va viure en un dels moments més àlgids del Modernisme català. Havent nascut al si d'una família d'arquitectes anomenats amb seguretat que el seu pare li va transmetre el seu amor per la feina. Podem admirar a totes les seves obres una sobrietat elegant i un interès per embellir edificis utilitzant diverses tècniques i elements artístics.
Granell va morir el 1931, igual que Santiago Rossinyol, un altre artista polifacètic del Modernisme català. El Modernisme aleshores ja no estava en voga, però havia ajudat que Barcelona tingui la fisonomia tan característica que tots coneixem.
Adaptació de textos de Carme Balcells i Aleix Moncal.
