Glòria Miquel: "La primera cosa que dic als meus estudiants és que tractin la viola com si fos la seva mascota"

Avui volem dedicar el nostre espai a compartir la vida i l'experiència musical de Glòria Miquel, una gran professional de la música, la qual ens explica que "la viola va venir a buscar-la gairebé per casualitat".

Aquesta professora de viola de l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres, a Santa Coloma de Gramenet, i del Centre Professional del Liceu, a Barcelona, era una estudiant prometedora de conservatori de piano fins que va començar a interessar-se pel món de la viola.

Durant els seus estudis de pianista, gràcies als seus companys d'instruments de corda, va despertar un gran interès per un instrument en particular, la viola. Tot i que ja estava en els últims anys de Conservatori, no va dubtar a canviar el seu somni i esdevenir Violista.

En l'actualitat, exerceix com a professora de viola en alumnes que van des dels 7 fins als 16 anys. La docent s'encarrega de transmetre als seus alumnes la seva passió per la música i l'amor per l’aprenentage d’ un instrument que, com ella diu, pràcticament la va venir a buscar. Aquesta professora de música càlida i apassionada fuig de la rigidesa i aposta per aprendre de manera divertida, introduint jocs i combinant la música amb altres disciplines, com la literatura. De moment –assegura– els resultats no han pogut ser més satisfactoris.

• El pas de l'aprenentatge d'un instrument de teclat, el piano, a la viola, ¿com es va produir aquest trasvasament?

Vaig començar a tocar el piano als sis anys, simplement perquè era l'únic instrument que tenia a mà. Anava fent els meus exàmens del Conservatori del Liceu i va ser quan ja estava cursant els últims anys (un període que en aquella època es deia "virtuosisme"), quan vaig descobrir que necessitava un canvi de perspectiva en la música. I que això passava, en primer lloc, per un canvi d'instrument.

• Com va succeir?

Em sentia molt sola com a pianista. Quan tocava en grups de cambra, em sentia fascinada per les converses que tenien els meus companys de corda: que si arc amunt, que si arc a baix, quantes notes lliguem, aquí millor en la meitat superior… A partir d'aquí vaig decidir començar a tocar la viola, perquè és l'instrument que està enmig de tot. Jo sempre dic que fa de Maizena, perquè lliga les tessitures extremes del so.

• Creus que en l'actualitat continua havent-hi instruments, com en el teu cas el piano, que els alumnes trien pràcticament per inèrcia sense valorar altres opcions?

Afortunadament els temps han canviat molt i ara els nens poden triar entre gairebé tots els instruments de l'orquestra. En aquest sentit, també és importantíssima la feina dels docents, que podem ajudar-los i assessorar-los en aquesta decisió tan important.

• Què cal tenir en compte a l'hora de triar un instrument?

Sigui l'instrument que sigui, la primera condició és que l'alumne se senti a gust amb ell, tant corporalment com amb l'emissió del so. Aquest primer pas l'han de decidir ells. Si acaben triant la viola, jo seré la seva companya i guia de viatge tot el temps necessari per a fer que el trajecte sigui el més enriquidor i divertit possible.

• De fet, acompanyes als teus alumnes en uns anys molt decisius de les seves vides, com a violistes i com a persones.

La majoria dels meus alumnes han començat les meves classes de l'aprenentatge d'un instrument als 7 anys i estan amb mi aproximadament fins als 15 o 16. Sempre he intentat que creixin ben organitzats com a violistes i, sobretot, com a persones. S'estableix un vincle molt bonic entre nosaltres!

• Com a professora de música, defenses que el joc pot estar lligat a l'aprenentatge d'un instrument. Com ho duus a terme?

Des de l'any 2004 estic treballant en un joc que es diu El Torneig de les 4 cordes. L'objectiu és que els nens aprenguin la tècnica bàsica a través del joc i funciona per als quatre instruments de corda. Els exercicis estan dividits en diferents blocs, com pot ser el treball d'arc, de la mà esquerra, de les escales... Inclou un vídeo i una explicació perquè el puguin entendre bé i és una manera que treballin més a casa. En la Escola Can Roig es duu a terme el torneig des de 2008 i els resultats són excel·lents. Els alumnes aprenen molt i s'ho passen molt bé!

• També compagines la música amb l'escriptura. Com conviuen totes dues disciplines?

Fa anys que escric uns contes en els quals el protagonista, el Gat Blau, viu diferents aventures. Alternem el text amb efectes que fem amb l'instrument i cançons que adapto als diferents nivells dels meus alumnes.

La meva intenció és penjar-los aviat al web perquè cadascú els adapti a les seves necessitats, però al final sempre prefereixo ser més creativa i fer nous contes que pensar en la web! 

• En què cal fixar-se a l'hora d'adquirir un instrument com la viola?

Normalment els meus alumnes comencen llogant violes per a poder-les canviar quan es queden petites. Considero que és als 13 o 14 anys, quan ja han crescut bastant i es pot veure la seva complexió, quan és recomanable comprar la primera viola. És un moment molt important i sempre els hi acompanyo. Hi ha molts factors a tenir en compte, però penso que els més importants són que la grandària sigui l'adequada (amb les violes n'hi ha molt per a triar!) i que tingui un bon so, equilibrat en totes les cordes i en les diferents posicions.

• Quins consells donaries a un nen o una nena que està començant amb l'aprenentatge d'un instrument, en el teu cas la viola?

Que converteixi la viola en la seva mascota, i recordi sempre que a les mascotes cal cuidar-les cada dia.

Si alguna cosa queda clara després d'escoltar Glòria Miquel és que són necessàries moltes coses perquè el vincle amb un instrument musical perduri en el temps. Des de les circumstàncies personals a detalls no menys importants com la qualitat de l'instrument, disposar de temps per a practicar, tenir les eines necessàries per a fer front a les crisis que apareixen en la vida de cada músic i, per descomptat, tenir un bon docent. Aquest ha de saber acompanyar a cada alumne en el fascinant viatge que té lloc al costat del seu instrument, tenir psicologia, paciència i, com és el cas d'aquesta docent, autèntica passió per una professió que no canviaria per res.